Aquest espectacle circula al voltant de les similituds entre el Mississipí, origen de la música negra, en el seu sentit més ampli (cultura, mestissatge, esclavatge, segregacions, lluita pels drets socials i racials, etc.), i l’Ebre, també com a sinònim de lluita, supervivència, crida,mestissatge de cultures, etc.; en definitiva, els rius com a crida a la llibertat, la reivindicació i el respecte per una manera de ser i de viure. És per aquest motiu que pensem que és important que les lletres que adaptem tinguin aquest punt de ràbia continguda, de sofriment davant la impotència que en algun moment la gent del riu, ja sigui del Mississipí o de l’Ebre, han patit, i la força que els ha unit per no ser aixafats.<